Pinsà comú (Fringilla coelebs)

 

Lloc d'identificació: Les dos primeres fotografies i el vídeo els vaig  fer al camí de Bixessarri a Canolich i es tracta d'un mascle i la tercera foto al Coll d'Ordino i és una femella.

Localització a Andorra: Ocell comú a Andorra i que podem trobar facílment, en qualsevol tipus de boscos i en zones urbanes. Resident tot l'any.

Característiques: De mida similar a un pardal, pit vermellós en els mascles i marronós en les femelles. És una espècie gregària i que poden formar grans bandols. Durant el periode de cria el mascle canta molt fort, mentre la femella construeix el niu.

Curiositats: El mascle és molt apreciat com a ocell de gàbia a causa del seu cant. De fet els ocellaires n'agafen cada any.

Mallerenga Carbonera (Parus major)

 

Lloc d'identificació: El vaig fotografiar al camí de Canòlich, des de Bixessarri, parròquia de Sant Julià

localització a Andorra: Ès un ocell que trobem habitualment a Andorra, en boscos de baixa altitud.

Característiques:  Té una mida similar al pardalet, essent la mallerenga més gran. Crec que és més fàcil de fotografiar que altres mallerengues, ja que s'està mès parada. Menja invertebrats durant l'estiu i a l'hivern ès ommivor. Fan els nius amb molsa i péls en forats d'arbres o de murs de pedra i la femella pon entre 8 i 10 ous

Curiositats: Ocell depredador de la processionària del pi.

Trencapinyes

 

Trencapinyes Loxia curvirostra

Ocell que podem veure als boscos de coníferes, principalment en boscos de pi negre. Tot i que també el podem veure en zones de pi roig i avets. A Andorra el podem trobar ampliament en molts llocs.

El podem veure als extrems de les branques més altes dels pins.

El mascle té el plumatge vermellós amb les ales d'un color castany mentre que la femella és de color verd- groguenc i  les ales d'un color marró. La cua és curta i enforquillada

El bec és gruixut en forma de tisores, amb les puntes creuades que el permeten trencar les pinyes. Té un bec molt fort que el permet penjarse d'una pinya i subjectarse solsament amb el bec.

Aigüerola o Merla d'aigua (Cinclus cinclus)

 

Lloc de localització: La vaig gravar al Valira del Nord a l'alçada de les Salines.

Identificació a Andorra: La trobem habitualment a qualsevol riu d'Andorra

Característiques: Ocell aquàtic que està impermeabilitzat per una capa de greix i amb un plomatge dens que impermeabilitzen i lubriquen amb secrecions d’una glàndula, igual que els ànecs. 

És una espècie tan adaptada a l’aigua, que poden tancar les obertures nasals i auditives en capbussar-se, i fins i tot veure sota de l’aigua gràcies a la superfície plana dels seus ulls.

Es capbussen dins l'aigua, per menjar larves i insectes aquàtics. Solen ser sedentaris. Construeixen un niu esfèric amb molsa i fulles seques a prop de l’aigua, aprofitant ponts, molins, roques prop de l’aigua, i fins i tot darrere els salts d’aigua a on el niu queda molt protegit. 

Curiositats: Com a curiositat dir que les cries de merla d’aigua aprenen abans a capbussar-se i caminar que no pas a volar.

Passerell comú (Linaria cannabina)

 

Lloc d'identificació: El vaig trobar a la zona dels Cortals d'Encamp 

Localització a Andorra: El podem localitzar a qualsevol lloc del Principat, normalment per sota dels 2000 metres. Sempre que els he vist ha estat en zones limítrofs entre l'estatge subalpí i alpí.

Característiques: Ocell d'una mida similar a un pardal. La fotografia correspont a un mascle, ja que els mascles tenen colors vermells vius al cap i al pit. Les femelles el color és marronós. Arriben a viure fins a 9 anys. L'epoca de cria es entre abril i juliol, arribant a pondre entre 4 i 6 ous que neixen al cap de 12 dies.

Curiositats: Té un cant semblant al canari, motiu pel qual ès molt apreciat com a ocell de gàbia. En algunes ciutats d'Espanya s'organitzen concursos de cant.

Tritó palmat (Lissotriton helveticus)

 

Lloc d'identificació: Els vaig fotografiar i filmar a les basses de les Salamandres de la Vall d'Incles

Distribució a Andorra:  Se'l pot trobar actualment únicament a la zona d'Incles. Abans es trobava amb altres indrets com els estanys de Tristaina, però degut a la reintroducció de truites han desaparegut.

Característiques: amfibi que mesura de cap a cua entre els 7 i 9 centímetres (el tritó pirinenc és més gran, entre 10 i 14 centímetres i la pell és més rugosa). Els mascles són més petits que les femelles. La pell del tritó palmat és llisa i amb poques rugositats  i té com a característica una ratlla fosca al costat dels ulls. Menja insectes i el seu principal enemic a Andorra és la truita de riu.

Curiositats: Durant el periode de zel, entre maig i juny viuen dins l'aigua. Durant el zel el mascle té una cresta a la cua que se li aixeca i les potes prenen una coloració fosca. Les femelles ponen entre 100 i 500 ous a les plantes aquàtiques, sèquies i rierols. Els mascles utilitzen el camp magnètic terrestre per orientar-se en les seves migracions i també poden utilitzar com a referència el cant de les granotes. En la cultura popular es creia que si hi havia tritons a l'aigua, aquesta era bona per beure. Viuen un màxim de 9 anys. A l'anmy 2009 es va fer un recompte als dos llacs de la vall d'incles, estimant uns 1500 individus adults.

Griva (Turdus visacivorus)

Lloc d'Identificació: Aquesta fotografia la vaig fer al Coll d'Ordino

Localització a Andorra: Ocell que podem trobar en qualsevol indret del Principat fins a 2.100  metres aproximadament. Sempre que les veig estant a la copa d'un pi observant-ho tot.

Característiques: Ocell que mesura uns 27 cms de llarg i fàcil de distingir gràcies als punts que te al pit. El periòde de reproducció va del febrer fins al juny i pon 4 ous.  És el tord més gran d'Europa.

Curiositats: Els ous son blancs amb punts marrons que recorden al pit de la Griva.

Porc senglar (Sus scrofa)

Lloc d'identificació: Vaig col.locar una càmera de moviment als prats a sobre del poble de Sornàs.

Localització a Andorra: El porc fer es pot trobar a qualsevol lloc del Principat fins a la cota 2300m. No es deixa veure gaire, però és fàcil trobar indicis de la seva presència: prats furgats  o basses d'aigua fangosses on s'hi han revolcat.  

Característiques: Mamífer de mida mitjana que pot arribar fins a 100 kg de pes. És més actiu a la nit, pot recòrrer llargues distàncies a la recerca d'aliment. És un omnivor oportunista. Al bosc, tenen zones de pas, i pot ser perillòs si ens el trobem i estem dins la seva trajectòria. Quan neixen els porcs senglars tenen el pelatge ratllat d'aquí el nom de ratllons. A mesura de que es fan grans, les ratlles van desapareixent fins a l'època adulta, que el pèl és llarg, robust i gruixut. Se li estorrufa quan es troba en perill.

Curiositats: No tenen bona vista, però en canvi tenen molt bon olfacte. Els hi encanta banyar-se a al fang, ja sigui per gust, per regulació tèrmica de temperatura o també ho fan com a selecció sexual. A la tardor, en època de zel, només ho fan els mascles per atraure les femelles

Degut al seu bon olfacte  l'home l' utilitza per trobar tòfones enterrades sota terra. Els ullals del mascle poden arribar als 20 cms de llarg. Son bons nedadors.

Salamandra (Salamandra salamandra)

Lloc d'identificació: Caminant per un corriol de La Cortinada 

Distribució a Andorra: En aïgues netes i zones humides per sota dels 2000 metres.

Característiques: Amfibi d'una llargada mitjana de 20 cms i pell llisa, de colors vius, negre amb taques grogues. Els colors tan vius li serveixen per allunyar els possibles depredadors. Menja insectes vius, escarabats, cucs, pugons i cargols. A la pell tenen uns porus glandulars que segreguen una toxina defensiva de baixa toxicitat que poden irritar els ulls o la boca dels seus depredadors. L'època de reproducció és a la tardor i les postes són de desembre a febrer. Poden arribar a viure 20 anys.

Curiositats: Degut a la seva extraordinària capacitat de regenerar membres com les potes, la cua o fins i tot la mandíbula, i també l'espectacularitat del seu colorit, van propiciar que es creessin entorn a elles antigues llegendes on les etiquetaven d'immortals i immunes al foc, arribant a creure que fins i tot caminaven sobre ell. La mitologia les va dotar d'un caràcter verinós inaudit, creient que amb simplement fregar un arbre infectava tot el seu fruit o a l'entrar en un estany contaminaven tota l'aigua. Escrits antics detallen com es confeccionaven peces de roba per a guerrers amb la pell de les salamandres, creient així que posseïen el do de la incombustibilitat.

Cercavores

 

Pardal

 

Pit roig

 

Mallerenga

 

Cornella

 

Cucut