Tritó palmat (Lissotriton helveticus)

 

Lloc d'identificació: Els vaig fotografiar i filmar a les basses de les Salamandres de la Vall d'Incles

Distribució a Andorra:  Se'l pot trobar actualment únicament a la zona d'Incles. Abans es trobava amb altres indrets com els estanys de Tristaina, però degut a la reintroducció de truites han desaparegut.

Característiques: amfibi que mesura de cap a cua entre els 7 i 9 centímetres (el tritó pirinenc és més gran, entre 10 i 14 centímetres i la pell és més rugosa). Els mascles són més petits que les femelles. La pell del tritó palmat és llisa i amb poques rugositats  i té com a característica una ratlla fosca al costat dels ulls. Menja insectes i el seu principal enemic a Andorra és la truita de riu.

Curiositats: Durant el periode de zel, entre maig i juny viuen dins l'aigua. Durant el zel el mascle té una cresta a la cua que se li aixeca i les potes prenen una coloració fosca. Les femelles ponen entre 100 i 500 ous a les plantes aquàtiques, sèquies i rierols. Els mascles utilitzen el camp magnètic terrestre per orientar-se en les seves migracions i també poden utilitzar com a referència el cant de les granotes. En la cultura popular es creia que si hi havia tritons a l'aigua, aquesta era bona per beure. Viuen un màxim de 9 anys. A l'anmy 2009 es va fer un recompte als dos llacs de la vall d'incles, estimant uns 1500 individus adults.

Salamandra (Salamandra salamandra)

Lloc d'identificació: Caminant per un corriol de La Cortinada 

Distribució a Andorra: En aïgues netes i zones humides per sota dels 2000 metres.

Característiques: Amfibi d'una llargada mitjana de 20 cms i pell llisa, de colors vius, negre amb taques grogues. Els colors tan vius li serveixen per allunyar els possibles depredadors. Menja insectes vius, escarabats, cucs, pugons i cargols. A la pell tenen uns porus glandulars que segreguen una toxina defensiva de baixa toxicitat que poden irritar els ulls o la boca dels seus depredadors. L'època de reproducció és a la tardor i les postes són de desembre a febrer. Poden arribar a viure 20 anys.

Curiositats: Degut a la seva extraordinària capacitat de regenerar membres com les potes, la cua o fins i tot la mandíbula, i també l'espectacularitat del seu colorit, van propiciar que es creessin entorn a elles antigues llegendes on les etiquetaven d'immortals i immunes al foc, arribant a creure que fins i tot caminaven sobre ell. La mitologia les va dotar d'un caràcter verinós inaudit, creient que amb simplement fregar un arbre infectava tot el seu fruit o a l'entrar en un estany contaminaven tota l'aigua. Escrits antics detallen com es confeccionaven peces de roba per a guerrers amb la pell de les salamandres, creient així que posseïen el do de la incombustibilitat.