Pinsà comú (Fringilla coelebs)

 

Lloc d'identificació: Les dos primeres fotografies i el vídeo els vaig  fer al camí de Bixessarri a Canolich i es tracta d'un mascle i la tercera foto al Coll d'Ordino i és una femella.

Localització a Andorra: Ocell comú a Andorra i que podem trobar facílment, en qualsevol tipus de boscos i en zones urbanes. Resident tot l'any.

Característiques: De mida similar a un pardal, pit vermellós en els mascles i marronós en les femelles. És una espècie gregària i que poden formar grans bandols. Durant el periode de cria el mascle canta molt fort, mentre la femella construeix el niu.

Curiositats: El mascle és molt apreciat com a ocell de gàbia a causa del seu cant. De fet els ocellaires n'agafen cada any.

Mallerenga Carbonera (Parus major)

 

Lloc d'identificació: El vaig fotografiar al camí de Canòlich, des de Bixessarri, parròquia de Sant Julià

localització a Andorra: Ès un ocell que trobem habitualment a Andorra, en boscos de baixa altitud.

Característiques:  Té una mida similar al pardalet, essent la mallerenga més gran. Crec que és més fàcil de fotografiar que altres mallerengues, ja que s'està mès parada. Menja invertebrats durant l'estiu i a l'hivern ès ommivor. Fan els nius amb molsa i péls en forats d'arbres o de murs de pedra i la femella pon entre 8 i 10 ous

Curiositats: Ocell depredador de la processionària del pi.

Trencapinyes

 

Trencapinyes Loxia curvirostra

Ocell que podem veure als boscos de coníferes, principalment en boscos de pi negre. Tot i que també el podem veure en zones de pi roig i avets. A Andorra el podem trobar ampliament en molts llocs.

El podem veure als extrems de les branques més altes dels pins.

El mascle té el plumatge vermellós amb les ales d'un color castany mentre que la femella és de color verd- groguenc i  les ales d'un color marró. La cua és curta i enforquillada

El bec és gruixut en forma de tisores, amb les puntes creuades que el permeten trencar les pinyes. Té un bec molt fort que el permet penjarse d'una pinya i subjectarse solsament amb el bec.

Aigüerola o Merla d'aigua (Cinclus cinclus)

 

Lloc de localització: La vaig gravar al Valira del Nord a l'alçada de les Salines.

Identificació a Andorra: La trobem habitualment a qualsevol riu d'Andorra

Característiques: Ocell aquàtic que està impermeabilitzat per una capa de greix i amb un plomatge dens que impermeabilitzen i lubriquen amb secrecions d’una glàndula, igual que els ànecs. 

És una espècie tan adaptada a l’aigua, que poden tancar les obertures nasals i auditives en capbussar-se, i fins i tot veure sota de l’aigua gràcies a la superfície plana dels seus ulls.

Es capbussen dins l'aigua, per menjar larves i insectes aquàtics. Solen ser sedentaris. Construeixen un niu esfèric amb molsa i fulles seques a prop de l’aigua, aprofitant ponts, molins, roques prop de l’aigua, i fins i tot darrere els salts d’aigua a on el niu queda molt protegit. 

Curiositats: Com a curiositat dir que les cries de merla d’aigua aprenen abans a capbussar-se i caminar que no pas a volar.

Passerell comú (Linaria cannabina)

 

Lloc d'identificació: El vaig trobar a la zona dels Cortals d'Encamp 

Localització a Andorra: El podem localitzar a qualsevol lloc del Principat, normalment per sota dels 2000 metres. Sempre que els he vist ha estat en zones limítrofs entre l'estatge subalpí i alpí.

Característiques: Ocell d'una mida similar a un pardal. La fotografia correspont a un mascle, ja que els mascles tenen colors vermells vius al cap i al pit. Les femelles el color és marronós. Arriben a viure fins a 9 anys. L'epoca de cria es entre abril i juliol, arribant a pondre entre 4 i 6 ous que neixen al cap de 12 dies.

Curiositats: Té un cant semblant al canari, motiu pel qual ès molt apreciat com a ocell de gàbia. En algunes ciutats d'Espanya s'organitzen concursos de cant.

Griva (Turdus visacivorus)

Lloc d'Identificació: Aquesta fotografia la vaig fer al Coll d'Ordino

Localització a Andorra: Ocell que podem trobar en qualsevol indret del Principat fins a 2.100  metres aproximadament. Sempre que les veig estant a la copa d'un pi observant-ho tot.

Característiques: Ocell que mesura uns 27 cms de llarg i fàcil de distingir gràcies als punts que te al pit. El periòde de reproducció va del febrer fins al juny i pon 4 ous.  És el tord més gran d'Europa.

Curiositats: Els ous son blancs amb punts marrons que recorden al pit de la Griva.

Cercavores

 

Pardal

 

Pit roig

 

Mallerenga

 

Cornella

 

Cucut

 

Perdiu blanca (Lagopus muta)

 

Lloc d'identificació: El video està grabat pujant al Coma Pedrosa abans d'arribar a l'Estany Negre i la fotografia a la carena del Pic de Ruf.

On la trobem a Andorra: A les carenes i zones per sobre dels 2.500 metres

Característiques: Medeix uns 30 cms. El seu plomatge canvia, essent blanc a l'hivern, mentre que a l'estiu és grisós.

És difícil de veure tot i que no descarteu trobar-la caminant per una carena o abans d'arribar a un cim. 

Tenen plomes fins i tot a les potes. Les ungles les fan servir per fer un forat a la neu dura i construir el cau en forma d'iglú

Prefereix desplaçar-se caminant més que volant. El periode de reproducció és entre abril i maig, els mascles defensen el seu territori amb vols i moviments violents i bruscs. 

Curiositats:  La perdiu camina més que vola per passar desapercebuda. Els vols són curts ja que tenen un cos gran, respecte a les ales. Quan la perdiu està amb els pollets, i sent que estan en perill per un depredador és pot fer la ferida arrossegant una ala per terra com si la tingués trencada, per atreure l'atenció del depredador i així els pollets tenir temps d'amagar-se.

Colit gris

 

Picot garser gros

 

Bitxac comú

 

Corb (Corbus corax)

 

Lloc d'identificació: El vaig poder fotografiar i filmar des del balcó de casa a La Cortinada

Distribució a Andorra: És un resident poc habitual de les nostres contrades.

Característiques: És el més gran dels còrvids, totalment negre i fàcil de confondre amb la cornella (còrvid una mica més petit). Són ocells omnívors i mengen lo que troben: carronya, escombraries, fruits, ous,etc..

Curiositats: Segons estudis demostren que els corbs poden arribar a fabricar les seves pròpies eines. Considerat un dels animals més intel.ligents del planeta, després dels humans, primats i dofins. També poden imitar el so dels humans i alguns en captivitat repeteixen paraules i imiten sons d'altres animals. S'han detectat grups de corbs imitant el udol dels llops. Sabeu perque ho fan? Per atreu-re'ls al lloc on hi ha un animal mort, i facilita'ls-hi la feina. Els llops comencen a menjar  la carronya i després els corbs poden menjar. És capaç d'assenyalar amb el bec una direcció. Tenen sentiments i en quan un corb mor els altres li fan una mena de funeral. Hi han videos al youtube on els corbs emeteixen un so particular en senyal potser de dol. Utilitzen les formigues com a netejadors naturals. Es posen a sobre del formiguer i amb l'àcid fòrmic que produeixen, netegen i desinfecten el plomatge.

És un ocell molt present a la mitologia, literatura i les arts 

Garsa (Pica pica)

 

Lloc d'identificació: l'he fotografiada i gravada al poble de La Cortinada 

Distribució a Andorra: No és habitual trobar-la a casa nostra, tot i que sé que hi ha una parella a la zona de Les Salines.

Característiques: és un ocell de la família dels còrvids d'una mida mitjana amb una cua llarga i de colors blanc i negre i a les ales pot tenir tonalitats verdes o blaves. Crien a la primavera entre sis i vuit ous, en un periode d'incubació entre disset o divuit dies. 

Curiositats: És  un ocell molt intel.ligent, gregari i manté sempre la mateixa parella. Si es troba el cadàver d'un animal gran, fa un  soroll molt estrident per atreure l'atenció dels voltors i els corbs, ja que aquests son capaços de trencar la pell de l'animal mort per poder menjar i així la garsa aprofitar-se'n. Son capaces d'imitar la veu humana a l'igual que fan els lloros. La garsa es capaç de reconeixer-se en un mirall. Ocell molt curiós que pot defensar a un humà fins a la mort si el coneix.