Lloc d'identificació: El vaig trobar a la zona dels Cortals d'Encamp
Localització a Andorra: El podem localitzar a qualsevol lloc del Principat, normalment per sota dels 2000 metres. Sempre que els he vist ha estat en zones limítrofs entre l'estatge subalpí i alpí.
Característiques: Ocell d'una mida similar a un pardal. La fotografia correspont a un mascle, ja que els mascles tenen colors vermells vius al cap i al pit. Les femelles el color és marronós. Arriben a viure fins a 9 anys. L'epoca de cria es entre abril i juliol, arribant a pondre entre 4 i 6 ous que neixen al cap de 12 dies.
Curiositats: Té un cant semblant al canari, motiu pel qual ès molt apreciat com a ocell de gàbia. En algunes ciutats d'Espanya s'organitzen concursos de cant.
Lloc d'identificació: Els vaig fotografiar i filmar a les basses de les Salamandres de la Vall d'Incles
Distribució a Andorra: Se'l pot trobar actualment únicament a la zona d'Incles. Abans es trobava amb altres indrets com els estanys de Tristaina, però degut a la reintroducció de truites han desaparegut.
Característiques: amfibi que mesura de cap a cua entre els 7 i 9 centímetres (el tritó pirinenc és més gran, entre 10 i 14 centímetres i la pell és més rugosa). Els mascles són més petits que les femelles. La pell del tritó palmat és llisa i amb poques rugositats i té com a característica una ratlla fosca al costat dels ulls. Menja insectes i el seu principal enemic a Andorra és la truita de riu.
Curiositats: Durant el periode de zel, entre maig i juny viuen dins l'aigua. Durant el zel el mascle té una cresta a la cua que se li aixeca i les potes prenen una coloració fosca. Les femelles ponen entre 100 i 500 ous a les plantes aquàtiques, sèquies i rierols. Els mascles utilitzen el camp magnètic terrestre per orientar-se en les seves migracions i també poden utilitzar com a referència el cant de les granotes. En la cultura popular es creia que si hi havia tritons a l'aigua, aquesta era bona per beure. Viuen un màxim de 9 anys. A l'anmy 2009 es va fer un recompte als dos llacs de la vall d'incles, estimant uns 1500 individus adults.
Lloc d'Identificació: Aquesta fotografia la vaig fer al Coll d'Ordino
Localització a Andorra: Ocell que podem trobar en qualsevol indret del Principat fins a 2.100 metres aproximadament. Sempre que les veig estant a la copa d'un pi observant-ho tot.
Característiques: Ocell que mesura uns 27 cms de llarg i fàcil de distingir gràcies als punts que te al pit. El periòde de reproducció va del febrer fins al juny i pon 4 ous. És el tord més gran d'Europa.
Curiositats: Els ous son blancs amb punts marrons que recorden al pit de la Griva.
Lloc d'identificació: Vaig col.locar una càmera de moviment als prats a sobre del poble de Sornàs.
Localització a Andorra: El porc fer es pot trobar a qualsevol lloc del Principat fins a la cota 2300m. No es deixa veure gaire, però és fàcil trobar indicis de la seva presència: prats furgats o basses d'aigua fangosses on s'hi han revolcat.
Característiques: Mamífer de mida mitjana que pot arribar fins a 100 kg de pes. És més actiu a la nit, pot recòrrer llargues distàncies a la recerca d'aliment. És un omnivor oportunista. Al bosc, tenen zones de pas, i pot ser perillòs si ens el trobem i estem dins la seva trajectòria. Quan neixen els porcs senglars tenen el pelatge ratllat d'aquí el nom de ratllons. A mesura de que es fan grans, les ratlles van desapareixent fins a l'època adulta, que el pèl és llarg, robust i gruixut. Se li estorrufa quan es troba en perill.
Curiositats: No tenen bona vista, però en canvi tenen molt bon olfacte. Els hi encanta banyar-se a al fang, ja sigui per gust, per regulació tèrmica de temperatura o també ho fan com a selecció sexual. A la tardor, en època de zel, només ho fan els mascles per atraure les femelles
Degut al seu bon olfacte l'home l' utilitza per trobar tòfones enterrades sota terra. Els ullals del mascle poden arribar als 20 cms de llarg. Son bons nedadors.
Lloc d'identificació: Caminant per un corriol de La Cortinada
Distribució a Andorra: En aïgues netes i zones humides per sota dels 2000 metres.
Característiques: Amfibi d'una llargada mitjana de 20 cms i pell llisa, de colors vius, negre amb taques grogues. Els colors tan vius li serveixen per allunyar els possibles depredadors. Menja insectes vius, escarabats, cucs, pugons i cargols. A la pell tenen uns porus glandulars que segreguen una toxina defensiva de baixa toxicitat que poden irritar els ulls o la boca dels seus depredadors. L'època de reproducció és a la tardor i les postes són de desembre a febrer. Poden arribar a viure 20 anys.
Curiositats: Degut a la seva extraordinària capacitat de regenerar membres com les potes, la cua o fins i tot la mandíbula, i també l'espectacularitat del seu colorit, van propiciar que es creessin entorn a elles antigues llegendes on les etiquetaven d'immortals i immunes al foc, arribant a creure que fins i tot caminaven sobre ell. La mitologia les va dotar d'un caràcter verinós inaudit, creient que amb simplement fregar un arbre infectava tot el seu fruit o a l'entrar en un estany contaminaven tota l'aigua. Escrits antics detallen com es confeccionaven peces de roba per a guerrers amb la pell de les salamandres, creient així que posseïen el do de la incombustibilitat.
Lloc d'identificació: El video està grabat pujant al Coma Pedrosa abans d'arribar a l'Estany Negre i la fotografia a la carena del Pic de Ruf.
On la trobem a Andorra: A les carenes i zones per sobre dels 2.500 metres
Característiques: Medeix uns 30 cms. El seu plomatge canvia, essent blanc a l'hivern, mentre que a l'estiu és grisós.
És difícil de veure tot i que no descarteu trobar-la caminant per una carena o abans d'arribar a un cim.
Tenen plomes fins i tot a les potes. Les ungles les fan servir per fer un forat a la neu dura i construir el cau en forma d'iglú
Prefereix desplaçar-se caminant més que volant. El periode de reproducció és entre abril i maig, els mascles defensen el seu territori amb vols i moviments violents i bruscs.
Curiositats: La perdiu camina més que vola per passar desapercebuda. Els vols són curts ja que tenen un cos gran, respecte a les ales. Quan la perdiu està amb els pollets, i sent que estan en perill per un depredador és pot fer la ferida arrossegant una ala per terra com si la tingués trencada, per atreure l'atenció del depredador i així els pollets tenir temps d'amagar-se.
Lloc d'identificació: Les fotografies i els vídeos els vaig fer a Coma Obaga i a l'aparcament de Sorteny
Distribució a Andorra: Se la pot veure habitualment per qualsevol lloc del Principat
Característiques: A Andorra trobem la Guineu vermella. És un mamífer de la familia dels cànids amb una cua molt llarga i peluda amb la punta blanca. És un omnívor oportunista, menja qualsevol cosa que es troba, carronya, petits mamífers, ous, fruits, etc...
Son molt ràpids, poden còrrer fins a 72 kms/h. Tenen molt bona vista i poden veure tant bé com un gat. De fet els ulls són iguals, tenen les pupil.les elíptiques i orientades en posició vertical. També, com els gats poden retreure les urpes. El sentit més desenvolupat és la oïda. Poden percebre els animals sota terra.
És un animal molt àgil i astut, fa un cau principal on tindrà els seus petits, i diferents caus d'emergència. Es reprodueix a principis d'any i després d'una gestació de dos mesos poden nèixer fins a sis cadells.
Curiositats: La guineu ha estat històricament perseguida, ja sigui per la pell o per tenir fama d'entrar als galliners i matar totes les gallines, agafant-les i enterrant-les per menjar-les dies posteriors. Fins i tot només fa 30 anys si duien una cua de guineu a Govern d'Andorra els pagaven unes 3000 de les antigues pessetes.
Les guineus no ensenyen les dents, no tenen prou musculatura com tenen els gossos. Segreguen una substància olorosa molt semblant a la de les mofetes, a 2 ó 3 metres es pot detectar la mala olor.
Les guineus tenen més de 12 sons diferents per comunicar-se entre elles. Cada guineu emet un to ùnic que els ajuda a reconeixer-se.
Sempre s'ha dit que les guineus són molt intel.ligents, capaçes de modificar la seva conducta en resposta a una situació nova. A títol d'exemple s'ha obserbat una guineu que es feia passar per morta per tal d'atraure i caçar els ocells carronyaires que se li acostaven. Increible.
Les guineus en llibertat tenen una vida curta mitja de tres anys.
Altres:La guineu s'apropa als nuclis urbans i als aparcaments de muntanya, en busca d'aliment. En cap cas hem de donar de menjar als animals salvatges. Com es pot veure en el video, amb la meva emoció de que s'apropés li vaig donar, però no li fem cap favor.
lloc d'identificació: Aquests cinc isards els vaig poder trobar al Pic de l'Hortell
Distribució a Andorra: Està distribuit per tot el Principat en cotes superiors al 2000 metres.
Característiques: Es un bòvid. Les banyes son fixes de per vida, resistents, llises i amb la punta en forma de ganxo. Canvia de color el seu pelatge segons l'epoca de l'any, a l'hivern el pel es més dens i fosc i a l'estiu es marró vermellos. Mentre canvia el pelatge a la primavera estnt molt lletjos. Les peulles son fines i versàtils capaços de pujr escarpades roques i pendents gelades sense problema gràcies al su peculiar disseny dels coixinets que es troben a la part central de les peulles.
Curiositats: L'isard es una de les icones d'Andorra. L'epoca de zel es entre els mesos d'octubre i novembre, on els mascles segueixen les femelles i entre ells fan lluites xocant cap contra cap. El guanyador tindrà tot un harem per ell sol i defensarà les femelles fins a la mort. Fa uns anys els isards dels pirineus van ser atacats per un pestavirus que va arribar a matar el 85% de la cabana. Actualment ja està controlat i a Andorra es fàcil d'observar-los.
Lloc d'identificació: El vaig poder fotografiar i filmar des del balcó de casa a La Cortinada
Distribució a Andorra: És un resident poc habitual de les nostres contrades.
Característiques: És el més gran dels còrvids, totalment negre i fàcil de confondre amb la cornella (còrvid una mica més petit). Són ocells omnívors i mengen lo que troben: carronya, escombraries, fruits, ous,etc..
Curiositats: Segons estudis demostren que els corbs poden arribar a fabricar les seves pròpies eines. Considerat un dels animals més intel.ligents del planeta, després dels humans, primats i dofins. També poden imitar el so dels humans i alguns en captivitat repeteixen paraules i imiten sons d'altres animals. S'han detectat grups de corbs imitant el udol dels llops. Sabeu perque ho fan? Per atreu-re'ls al lloc on hi ha un animal mort, i facilita'ls-hi la feina. Els llops comencen a menjar la carronya i després els corbs poden menjar. És capaç d'assenyalar amb el bec una direcció. Tenen sentiments i en quan un corb mor els altres li fan una mena de funeral. Hi han videos al youtube on els corbs emeteixen un so particular en senyal potser de dol. Utilitzen les formigues com a netejadors naturals. Es posen a sobre del formiguer i amb l'àcid fòrmic que produeixen, netegen i desinfecten el plomatge.
És un ocell molt present a la mitologia, literatura i les arts
Lloc d'identificació: l'he fotografiada i gravada al poble de La Cortinada
Distribució a Andorra: No és habitual trobar-la a casa nostra, tot i que sé que hi ha una parella a la zona de Les Salines.
Característiques: és un ocell de la família dels còrvids d'una mida mitjana amb una cua llarga i de colors blanc i negre i a les ales pot tenir tonalitats verdes o blaves. Crien a la primavera entre sis i vuit ous, en un periode d'incubació entre disset o divuit dies.
Curiositats: És un ocell molt intel.ligent, gregari i manté sempre la mateixa parella. Si es troba el cadàver d'un animal gran, fa un soroll molt estrident per atreure l'atenció dels voltors i els corbs, ja que aquests son capaços de trencar la pell de l'animal mort per poder menjar i així la garsa aprofitar-se'n. Son capaces d'imitar la veu humana a l'igual que fan els lloros. La garsa es capaç de reconeixer-se en un mirall. Ocell molt curiós que pot defensar a un humà fins a la mort si el coneix.
