Lloc d'identificació: El video està grabat pujant al Coma Pedrosa abans d'arribar a l'Estany Negre i la fotografia a la carena del Pic de Ruf.
On la trobem a Andorra: A les carenes i zones per sobre dels 2.500 metres
Característiques: Medeix uns 30 cms. El seu plomatge canvia, essent blanc a l'hivern, mentre que a l'estiu és grisós.
És difícil de veure tot i que no descarteu trobar-la caminant per una carena o abans d'arribar a un cim.
Tenen plomes fins i tot a les potes. Les ungles les fan servir per fer un forat a la neu dura i construir el cau en forma d'iglú
Prefereix desplaçar-se caminant més que volant. El periode de reproducció és entre abril i maig, els mascles defensen el seu territori amb vols i moviments violents i bruscs.
Curiositats: La perdiu camina més que vola per passar desapercebuda. Els vols són curts ja que tenen un cos gran, respecte a les ales. Quan la perdiu està amb els pollets, i sent que estan en perill per un depredador és pot fer la ferida arrossegant una ala per terra com si la tingués trencada, per atreure l'atenció del depredador i així els pollets tenir temps d'amagar-se.
Lloc d'identificació: Les fotografies i els vídeos els vaig fer a Coma Obaga i a l'aparcament de Sorteny
Distribució a Andorra: Se la pot veure habitualment per qualsevol lloc del Principat
Característiques: A Andorra trobem la Guineu vermella. És un mamífer de la familia dels cànids amb una cua molt llarga i peluda amb la punta blanca. És un omnívor oportunista, menja qualsevol cosa que es troba, carronya, petits mamífers, ous, fruits, etc...
Son molt ràpids, poden còrrer fins a 72 kms/h. Tenen molt bona vista i poden veure tant bé com un gat. De fet els ulls són iguals, tenen les pupil.les elíptiques i orientades en posició vertical. També, com els gats poden retreure les urpes. El sentit més desenvolupat és la oïda. Poden percebre els animals sota terra.
És un animal molt àgil i astut, fa un cau principal on tindrà els seus petits, i diferents caus d'emergència. Es reprodueix a principis d'any i després d'una gestació de dos mesos poden nèixer fins a sis cadells.
Curiositats: La guineu ha estat històricament perseguida, ja sigui per la pell o per tenir fama d'entrar als galliners i matar totes les gallines, agafant-les i enterrant-les per menjar-les dies posteriors. Fins i tot només fa 30 anys si duien una cua de guineu a Govern d'Andorra els pagaven unes 3000 de les antigues pessetes.
Les guineus no ensenyen les dents, no tenen prou musculatura com tenen els gossos. Segreguen una substància olorosa molt semblant a la de les mofetes, a 2 ó 3 metres es pot detectar la mala olor.
Les guineus tenen més de 12 sons diferents per comunicar-se entre elles. Cada guineu emet un to ùnic que els ajuda a reconeixer-se.
Sempre s'ha dit que les guineus són molt intel.ligents, capaçes de modificar la seva conducta en resposta a una situació nova. A títol d'exemple s'ha obserbat una guineu que es feia passar per morta per tal d'atraure i caçar els ocells carronyaires que se li acostaven. Increible.
Les guineus en llibertat tenen una vida curta mitja de tres anys.
Altres:La guineu s'apropa als nuclis urbans i als aparcaments de muntanya, en busca d'aliment. En cap cas hem de donar de menjar als animals salvatges. Com es pot veure en el video, amb la meva emoció de que s'apropés li vaig donar, però no li fem cap favor.
lloc d'identificació: Aquests cinc isards els vaig poder trobar al Pic de l'Hortell
Distribució a Andorra: Està distribuit per tot el Principat en cotes superiors al 2000 metres.
Característiques: Es un bòvid. Les banyes son fixes de per vida, resistents, llises i amb la punta en forma de ganxo. Canvia de color el seu pelatge segons l'epoca de l'any, a l'hivern el pel es més dens i fosc i a l'estiu es marró vermellos. Mentre canvia el pelatge a la primavera estnt molt lletjos. Les peulles son fines i versàtils capaços de pujr escarpades roques i pendents gelades sense problema gràcies al su peculiar disseny dels coixinets que es troben a la part central de les peulles.
Curiositats: L'isard es una de les icones d'Andorra. L'epoca de zel es entre els mesos d'octubre i novembre, on els mascles segueixen les femelles i entre ells fan lluites xocant cap contra cap. El guanyador tindrà tot un harem per ell sol i defensarà les femelles fins a la mort. Fa uns anys els isards dels pirineus van ser atacats per un pestavirus que va arribar a matar el 85% de la cabana. Actualment ja està controlat i a Andorra es fàcil d'observar-los.
Lloc d'identificació: El vaig poder fotografiar i filmar des del balcó de casa a La Cortinada
Distribució a Andorra: És un resident poc habitual de les nostres contrades.
Característiques: És el més gran dels còrvids, totalment negre i fàcil de confondre amb la cornella (còrvid una mica més petit). Són ocells omnívors i mengen lo que troben: carronya, escombraries, fruits, ous,etc..
Curiositats: Segons estudis demostren que els corbs poden arribar a fabricar les seves pròpies eines. Considerat un dels animals més intel.ligents del planeta, després dels humans, primats i dofins. També poden imitar el so dels humans i alguns en captivitat repeteixen paraules i imiten sons d'altres animals. S'han detectat grups de corbs imitant el udol dels llops. Sabeu perque ho fan? Per atreu-re'ls al lloc on hi ha un animal mort, i facilita'ls-hi la feina. Els llops comencen a menjar la carronya i després els corbs poden menjar. És capaç d'assenyalar amb el bec una direcció. Tenen sentiments i en quan un corb mor els altres li fan una mena de funeral. Hi han videos al youtube on els corbs emeteixen un so particular en senyal potser de dol. Utilitzen les formigues com a netejadors naturals. Es posen a sobre del formiguer i amb l'àcid fòrmic que produeixen, netegen i desinfecten el plomatge.
És un ocell molt present a la mitologia, literatura i les arts
Lloc d'identificació: l'he fotografiada i gravada al poble de La Cortinada
Distribució a Andorra: No és habitual trobar-la a casa nostra, tot i que sé que hi ha una parella a la zona de Les Salines.
Característiques: és un ocell de la família dels còrvids d'una mida mitjana amb una cua llarga i de colors blanc i negre i a les ales pot tenir tonalitats verdes o blaves. Crien a la primavera entre sis i vuit ous, en un periode d'incubació entre disset o divuit dies.
Curiositats: És un ocell molt intel.ligent, gregari i manté sempre la mateixa parella. Si es troba el cadàver d'un animal gran, fa un soroll molt estrident per atreure l'atenció dels voltors i els corbs, ja que aquests son capaços de trencar la pell de l'animal mort per poder menjar i així la garsa aprofitar-se'n. Son capaces d'imitar la veu humana a l'igual que fan els lloros. La garsa es capaç de reconeixer-se en un mirall. Ocell molt curiós que pot defensar a un humà fins a la mort si el coneix.
